Quan el circ estava en ple apogeu i el públic aclamava les habilitats dels acròbates i el  coratge dels domadors nit rere nit, els pallassos eren l’ànima de l’espectacle i feien riure  tant a xiquets com a adults.

Ara ja no queden malabaristes, ni acròbates, ni màgia, ni mossos de pista. Només  aquests dos pallassos i la seua herència circense dins d’una caixa. Dia rere dia, poble  rere poble, intenten, amb esforç, mantindre la tradició familiar. De vegades amb èxit, de  vegades amb catastròfic resultat. En qualsevol cas, no llançaran la tovallola fins a  aconseguir el seu propòsit:

La riallada del públic!